Sóc la Cristina, i no la Cris, no m’agrada que em diguin Cris.

Casada amb el pare de colors, hem creat la nostra bonica família. Som pares d’un nen i una nena meravellosos. Vaig començar el blog l’agost de 2015, quan el gran tenia 4 anys i la petita 9 mesos.

Sóc mestra i m’agrada molt la meva feina, hi gaudeixo, aprenc i desaprenc constantment. M’agrada formar-me, descobrir i fer cursos que em facin créixer.

M’agrada Montessori, Reggio Emília, Pikler, Waldorf… de tot una mica, em vaig adaptant segons les necessitats i demandes dels meus alumnes i segons em dicta el cor. M’agrada crear, fer treballs manuals, inventar coses per fer a casa, a l’escola…

Com a aficions personals, m’agrada molt llegir (encara que continuo adormint-me quan agafo un llibre al vespre), la fotografia, fer muntatges, àlbums… m’agraden els animals, sobretot els gats.

M’agrada agrair a la vida tot el que em passa, bo i dolent, ja que al darrera de tot plegat s’hi amaga algun aprenentatge per fer, per créixer i per tirar endavant encara amb més força.

M’agraden els fars, els gira-sols, el sol brillant, l’arc de Sant Martí, l’olor d’herba molla, passejar per la platja, buscar petxines… m’agrada més sorprendre que em sorprenguin, gaudeixo de les estones de llarga conversa amb amigues. I m’agrada, de tant en tant, trobar moments de solitud per retrobar-me i somiar, perquè diuen que tot allò que vols primer ho has de somiar, oi?

Marona de colors és l’aventura d’una dona, mare, mestra i alumna, que no coneix l’avorriment.